diumenge, 14 de setembre de 2014

15è aniversari de la Gran Tempesta de Barcelona (14/9/99)

Les Tempestes que va atravessar Catalunya, aquell 14/9/99 van ser violentes, intenses i van deixar més de 55mm en tan sols 1hora a Barcelona!. Produint el col·lapsament de tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona.  
 
-Situació prèvia- 

13/09/99; S’acosta un front moderadament actiu que escombra la península de oest a est durant la matinada es situa ja a les portes de Catalunya, apareixen les primeres tempestes afectant l’interior de Catalunya, a la costa encara tranquilitat, però amb ambient molt xafogós (càlid i humit).

 
 font:NOAA

-Anàlisi Sinòptic general- 

14/09/99; El front queda estancat sobre Catalunya, i es forma una petita baixa al país València associada al front, s’inicien tempestes violentes que escombren tota Catalunya ja des de la matinada, al final del dia quan la baixa arriba al mediterrani s’aprofundeix i canalitza fluxos d’aire que porten tempestes molt violentes i intenses a tot el litoral; les tempestes a l’interior ja desapareixen. 


I es que aquell dia teníem unes condicions molt favorables per a la inestabilitat:
  • Tenim en superfície una lleugera entrada d’aire molt humit i molt càlid del mediterrani (temperatura del mar de 26ºC).
 Imatge de Satèl·lit i d'Isòbares en SFC, font:meteosat i Wetterzentale.de

  • Formació d’una petita baixa (1010 mb) damunt del país valència que ajuda a canalitzar els vents humits de procedència mediterrània cap a Catalunya. 
 Font:Wetterzentrale.de
  • Efecte “dispar" de les cadenes muntanyoses litorals, prelitorals i dels Pirineus. 
  • Adveccions d’aire molt càlid i humit de la mediterrània en superfície i a 850hPa, que afavoreixen la retroalimentació de les tempestes. Vegeu el règim de vents a 850hPa (uns 1.500m d'alçada):


Règim de vents a 850hPa. font:NOAA

  • En Alçada  tenim una zona d’alta Advecció de vorticitat a 500 hPa, amb un solc marcat, que porta aire humit també en alçada provinent del  atlàntic.
mapa temperatures i geopotencial a 500hPA.  font: NOAA
  • Ens trobem a la part davantera de l’eix del tàlveg, per tant, en una zona de divergència en alçada que afavoreix els ascensos d’aire.
  •  Fort contrast tèrmic  la superfície (+24ºC) i 500 hpa (-16ºC). Donant un gradient de 40ºC, en tan sols uns 5.500 metres d’alçada.
  • Hi ha un fort cisallament de l’aire amb l’alçada (angle pròxim als 90º entre les isòbares de superfície i les Isohipses a 500 hPa), favorable per a que apareguin fenòmens severs i que les tempestes es puguin organitzar. 
  • Màxims de vents a 300 hPa (uns 9.000 m d'alçada) Jet Stream, on el quadrant vermell indica que els ascensos d'aire són més fàcils.
font:NOAA

Les quantitats recollides d'aquella jornada van ser molt importants, Destaquen: 142,6mm a Clariana de Cardener, 105mm a Cabrils, 92mm a Badalona, 92mm a El Prat de Llobregat o 83mm a Espluga de Francolí. Vegeu la distribució espacial de les tempestes a Catalunya:

  font:Elaboració pròpia

L'altre aspecte important va ser la intensitat de les tempestes, on es veuen els 55,2mm caiguts en tans sols 1 hora a Barcelona. Vegeu la següent taula amb les intensitats en base horària de diferents estacions dels voltants de Barcelona:

 Font:elaboració pròpia a partir del SMC

-Anàlisi de la tempesta de Barcelona-

Així durant la jornada hi van haver tempestes molt fortes al interior, que cap al vespre arriben a la costa reactivant-se notablement, aquesta és la fotografia de satèl·lit en el moment de la tempesta a Barcelona (cercle vermell), i on es veu perfectament un anell de supercèl·lules organitzades girant al voltant de les Balears:
 
 
font:NOAA

I aquestes eren les dades dels meteogrames de Radiació solar, pressió atmosfèrica, temperatura-humitat i vents de la Facultat de Físiques de la UB a Barcelona:

Emmarcats de groc el moment de la tempesta. font: Elaboració pròpia

Pel que fa a les intensitats de precipitació van ser molt elevades tal i com podem veure en les diferents estacions de CLABSA, especialment en els primers minuts de la tempesta:

font: elaboració pròpia a partir de les dades de CLABSA

-Situació posterior- 

15/09/99; La baixa cada cop s’aprofundeix més però se´n va cap a Itàlia, entra vent del nord-oest a Catalunya, més sec i més fred, llavors s’estabilitza el temps en general. En aquesta ultima fotografia podem veure la imatge de satèl·lit quan el temporal s'enretirava cap al mediterrani.

 Font: INM

-Conseqüències-

Com dèiem tota l'àrea metropolitana va quedar col·lapsada i els col·lectors no donaven l'abast, cosa que va fer que s'inundes la plaça Cerdà, les rieres del maresme desbordades, l'aeroport del Prat aturat, etc:
.
font:la Vanguardia

----------------------------------------------------------------------------------------
(*)- Article en que s'ha usat part del material del Treball realitzat per Eloi Codina i Maria Pérez el 2005, de Riscs climàtics Universitat de Barcelona -projecte"MEDEX"- grup GAMA(UB).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada